• Diversos hospitals de tot el país utilitzen la plataforma lúdica Glifing per ajudar als nens ingressats a avançar en la seva comprensió lectora o com a eina de recerca.
  • La Unitat de Neuro-Rehabilitació d’Oncologia Infantil de l’Hospital de Sant Joan de Deu va ser el primer. I aviat el seguiren altres com l’Institut de Recerca del Vall d’Hebron o la Unitat de Neurodesenvolupament de l’Hospital Universitari del Sagrat Cor.
  • Glifing és una plataforma digital per aprendre jugant. Consisteix en un entrenament sistemàtic de la lectura, a través d’un programa d’ordinador de format lúdic.

 

Glifing va néixer al 2008, l’any que a en Màrio (fill petit de la Montserrat Garcia, psicòloga creadora del mètode) li van diagnosticar dislèxia. Però no va ser fins al 2013, un cop finalitzada la fase inicial d’investigació, que començà la seva comercialització.

 

Glifig és una plataforma digital per aprendre jugant. Tot i que va néixer com un mètode per detectar i tractar la dislèxia, aviat es va demostrar que era ideal per aprendre a llegir, donat que els infants estan oberts a aprendre, a través d’un joc d’ordinador.

 

Aviat, escoles, centre de reforç i particulars s’hi van afegir al mètode. I també els hospitals, perquè com diu la creadora i directora de Glifing, Montserrat Garcia, “estar hospitalitzat no ha de ser motiu perquè un nen no continuï amb els seus estudis”.   La Unitat de Neuro-Rehabilitació d’Oncologia Infantil de l’Hospital de Sant Joan de Deu a Barcelona va ser el primer, perquè els infants amb malalties de llarga estada poguessin continuar el seu aprenentatge i anar reforçant la seva comprensió lectora, base per a la seva educació posterior, i evitar possibles fracassos escolars en el futur, a causa de l’hospitalització. Poc després, altres hospitals s’hi sumaven també a treballar amb el mètode Glifing, cadascun d’ells de diferent manera. L’Institut de Recerca del Vall d’Hebron, per exemple, utilitza Glifing com a eina de recerca en els seus estudis sobre les dificultats d’aprenentatge. La incorporació més recent a fer servir Glifing ha estat la Unitat de Neurodesenvolupament de l’Hospital Universitari Sagrat Cor, vinculat a l’Hospital Clínic de Barcelona, que el passat mes de setembre signava un Conveni de Col·laboració amb Glifing per utilitzar el mètode en les seves consultes d’atenció de les dificultats d’aprenentatge. I, en breu ho farà també INECO, Instituto de Neurologia Cognitiva d’Argentina.

 

L’expansió de Glifing està essent sorprenent, ja que, tot i que el Mètode Glifing té 9 anys de vida, la seva implantació i el seu creixement s’han produït en els darrers 4 anys. En aquests moments, els centres Glifing es troben a 22 províncies espanyoles i el mètode ha arribat ja a nivell internacional a Andorra, Bèlgica, Argentina, Xile i Mèxic. I la seva expansió continua.

 

 

Què és Glifing?

 

El mètode Glifing consisteix en un entrenament sistemàtic de la lectura que permet a les persones amb dificultats per adquirir fluïdesa lectora, millorar el seu rendiment lector de manera ràpida i amena, a través d’un programa d’ordinador de format lúdic.

El programa permet treballar, a més, habilitats cognitives com la memòria, l’atenció, així com la comprensió lectora. Es converteix en una eina que dota les escoles de recursos per a fomentar l’adquisició de competències bàsiques en lectura i escriptura. A més, possibilita treballar de forma directa amb els escolars amb dificultats lectores, unes dificultats que, segons estudis, provoquen el 80% dels trastorns d’aprenentatge i són la causa del 60% dels casos de fracàs escolar.

Col·legis, centres de reforç, hospitals neuropediàtrics, associacions de dislèxia, etc., utilitzen Glifing en el seu dia a dia, ja sigui com a mètode per ensenyar a llegir o com a eina per detectar i corregir problemes de lectura.

 

Per a més informació: http://www.glifing.com

 

 

 

  • La muntadora de cinema catalana ÈliaGasull Balada presenta al festival de cinema independent el seuúltimtreball, THE KING,un viatge musical pelsEstatsUnits en el RollsRoyce que Elvis Presley va adquirir el 1963. 
  • El llarg documental, que es va estrenar en la passadaedició de Cannes amb el títol PromisedLand,es veurà a la secció de projeccionsespecials de Sundance el 25 de gener.

18 de gener de 2018.-No és fàcil fer-se un nom en l’ardu entramat de la indústria cinematogràfica nord-americana, i la muntadora catalana ÈliaGasull Balada (Barcelona, 1982) coneix molt bé quant costa l’accés als principals esdeveniments mundials del setè art. La seva aportació com a editora està a punt d’obtenir merescuts reconeixements al Festival de Sundance, la cita més important als Estats Units per a les pel·lícules independents, gràcies al seu treball en el documental THE KING, dirigit per EugeneJarecki i que compta amb la producció executiva de Steven Soderbergh, que formarà part del Festival com a projecció especial el proper 25 de gener.

THE KING, estrenat sota el nom de Promised Land en l’última edició del Festival de Cannes, es va rodar durant la campanya electoral americana del 2016. Al volant del Rolls Royce que Elvis Presley va comprar el 1963, EugeneJarecki recorre les carreteres nord-americanes en un roadtrip musical que passa per ciutats com Memphis, Nova York, Los Angeles i Las Vegas.Quaranta anys després de la mort del “rei del rock”, la pel·lícula mostra que, com Elvis, Amèrica del Nord ha seguit el mateix camí: bella, jove i plena d’esperança en els seus inicis, s’ha corromput de mica en mica a causa de la influència nefasta del poder i dels diners. THE KING explora l’evolució del somni americà en un moment crític de la seva història. El llarg documental, en el qual participen actors com Alec Baldwin, Ethan Hawke o AshtonKutcher, a més de comptar amb polítics i reconeguts personatges nord-americans, ha rebut excel·lents crítiques en publicacions tan prestigioses com TheGuardianHollywood Reporter.

 

Èlia Gasull, de Barcelona a Nova York

Èlia Gasull treballa com a muntadora de cinema des de 2008. Els seus desitjos de treballar en projectes que tinguessin projecció internacional i buscar oportunitats que continuessin alimentant la seva passió pel cinema la van portar a Brooklyn (Nova York), on resideix des de fa 5 anys. Així, la seva trajectòria professional es desenvolupa entre Espanya i els Estats Units.

Prèviament a THE KING, va editar el llargmetratge Icaros: A Vision, que va formar part de la competició internacional al Festival de Tribeca del 2016 i posteriorment va ser seleccionat per festivals com Warsaw, La Roche Sud Yon, l’Havana, Guadalajara, Lima, Mill Valley , Cleveland, Göteborg, Indiebo Bogotà i Cuenca. Esquire i The New Yorker la van incloure en les seves llistes de les millors pel·lícules americanes del 2017.

En dues ocasions ha format part dels Labs per documental i ficció que organitza l’Independent Filmmaker Project de Nova York. El seu treball per a televisió inclou co-produccions per la CNN, Netflix, PBS, NationalGeographic, OWN, Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola. I la seva faceta docent l’ha portat a impartir classes d’edició i post-producció a la Universitat Autònoma de Barcelona i al EditCenter de Nova York.

Actualment, Èlia està editant un documental sobre el dissenyador de moda americà Halston, dirigit per FrederichTcheng (Diorand I) i acaba de formar part del jurat de la competició nacional del festival de cinema DocsBarcelonaValparaiso (Xile).

Entre les seves fites més personals i treballs propis, Èlia ha començat a rodar projectes relacionats amb la dansa. Actualment està treballant en una peça de vídeo art amb dos joves coreògrafes de Brooklyn, que s’estrenarà a finals del 2018.

 

Enllaços d’interès

http://www.imdb.com/title/tt6775942/fullcredits?ref_=tt_ov_st_sm

https://www.hollywoodreporter.com/news/sundance-steven-soderbergh-musical-elvis-doc-alec-baldwin-added-lineup-1064011

http://deadline.com/2018/01/the-king-elvis-presley-donald-trump-eugene-jarecki-sundance-film-festival-oscilloscope-1202244529

https://www.theguardian.com/film/2017/may/20/promised-land-review-eugene-jarecki-elvis-presley-cannes-2017

http://www.indiewire.com/2017/05/promised-land-review-eugene-jarecki-elvis-presley-car-donald-trump-1201829585/

 

Imatges per a mitjans gràfics

https://1drv.ms/f/s!AsV3_1MnGvP87TOH0G1zF4Y-J2bm

Data: 15 de desembre de 2017

Les dogues de roure de velles botes de vi tornen a ser el llenç de les pintures de la nova exposició de Sara Dalmau, Hypatia: dona i seny

 

Hypatia d’Alexandria passarà el Nadal a Santes Creus

  • L’exposició Hypatia: dona i seny es podrà visitar a la Sala d’Art del Monestir de Santes Creus durant el mes de desembre.
  • L’exposició és un homenatge a la perseverança femenina, a través de la figura d’Hypatia d’Alexandria.
  • L’artista aposta, una vegada més, per les dogues de roure de les velles botes de vi que, amb el seu àcid tartàric, donen un aspecte tan peculiar a les dones de la seves obres.

La Sala d’Art del Monestir de Santes Creus acull, durant tot el mes de desembre la darrera exposició de Sara Dalmau, Hypatia: dona i seny, que al gener de 2018 es traslladarà a l’Ateneu de Barcelona.

Hypatia_saradalmau1Admirar l’impossible i retre-li honor és el que vull fer en aquesta nova exposició, Hypatia: dona i seny”, explica Dalmau. “No només en aquest garbuix que són les matemàtiques i el brillant saber d’aquesta dona sàvia i antiga, sinó també en aquesta perseverança que suposa anar desgranant la incògnita per obtenir un resultat”, ens diu l’autora.

Dalmau torna a fer el seu treball sobre antigues dogues de roure, plenes d’història, tartàric i empremtes d’esforç. Fa uns deu anys, Sara Dalmau va descobrir l’atractiu de pintar sobre les dogues de roure de velles botes de vi, ja que els àcids tartàrics que cobrien la fusta feien d’elles uns llenços de textura molt peculiar i amb un gran potencial per ser explotat per l’artista. I Dalmau va començar a explorar-los tímidament.

Dels treballs de Dalmau sobre aquestes dogues de roure han sortit diverses col·leccions: Dones Tartàriques (2014), Vinum Dolium (2015), Temps de Verema (2015), Què Veus (2016)… que s’han exposat en diversos espais. I ara ens descobreix Hypatia: dona i seny, inspirada en la figura d’Hypatia d’Alexandria.

Hypatia_saradalmau2

Hypatia d’Alexandria

Hypatia (Alexandria, 370415, aprox.​) fou una filòsofa i mestra neoplatònica,​ que destacà en els camps de les matemàtiques i l’astronomia. Fou membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria a principis del segle V. Va cultivar diverses disciplines: filosofia, matemàtiques, astronomia, música… i durant vint anys es dedicà a ensenyar tots aquests coneixements.

Filla i deixeble de l’astrònom Teó, Hypatia d’Alexandria és considerada per molts la primera dona científica de la història. En un temps en el que les dones no tenien accés al saber, Hypatia va aconseguir obrir-se camí en la ciència i tenir un gran reconeixement públic. Va portar una vida ascètica, renunciant al matrimoni i a la seva faceta més femenina.

 

L’obra de Sara Dalmau

L’obra de Sara Dalmau gira, gairebé sempre, al voltant de les dones i el món femení. Ella, esteticista de professió, utilitza en la seva obra no només les pintures, els pigments i les eines pròpies dels pintors, sinó també tot allò que li ve a les mans des d’un altre món com és el dels cosmètics: rímel de pestanyes, laca d’ungles… dos mons que es fusionen per fer-ne un de propi: el que ofereix l’obra de la Sara Dalmau.

“Pinto sobre fusta, perquè és el que més s’assembla a la pell de les persones, que tant m’agrada”, explica Dalmau, “la fusta reacciona com la pell quan la treballes”. I és per això que la fusta es converteix en el llenç sobre el que l’artista dóna vida al seu treball.

Galeria de la col·lecció: http://www.saradalmau.cat/cat/galeria.html

Data: 27/11/17

AL 2030 EL 85% DELS OFICIS HAURAN DESAPAREGUT

 

  • El passat 24 de novembre es va celebrar la III edició de la jornada “Alimenta el teu negoci”, enguany dedicada a “Dones i TiC”.
  • Diversos estudis demostren que els productes tecnològics i cars donen més confiança si els venen els homes.
  • Només entre el 17% i el 23% de les dones treballen en el sector TiC.

Per tercer any consecutiu, l’Associació de dones empresàries Dona’t un Impuls ha organitzat la jornada “Alimenta el teu negoci”, que aquest any anava dedicada a “Dones i TiC”, amb la que es pretén apropar la tecnologia a les dones, demostrant que aquesta no ha de ser vista com una barrera, sinó com una eina que ofereix infinitat de possibilitats.

Seguint el disseny habitual en forma de menú, que caracteritza la jornada, deu dones han compartit els seus coneixements i les seves experiències. La consultora Olga Blasco va obrir la jornada fent una exposició sobre com la tecnologia es troba en tots els aspectes de les nostres vides, però deixant un missatge positiu, ja que hi ha una parcel·la humana, com és la de la creativitat, que sembla que serà de difícil de replicar.

Entre les petites empresàries que van participar com a ponents, la Carlota Marí, consultora i formadora en tècniques de creativitat, va ser l’encarregada de posar dades a la jornada. Va explicar que, en aquests moments, les 5 primeres empreses són tecnològiques, quan fa només 5 anys eren 5 petrolieres; que al 2030, el 85% dels oficis que coneixem avui hauran desaparegut i s’hauran creat altres de nous, que encara no sabem quins podem ser; i va destacar que, només entre el 17% i el 23% de les dones treballen en el sector TiC, cosa que fa que en molts grups de treball la presència de la dona sigui inexistent, el que significa que sovint aquests grups estan coixos pel que fa a la creativitat i a la diferent manera de pensar i actuar que tenen les dones.

El punt i final de la jornada el va posar la psicòloga i experta en vendes Mònica Mendoza, autora del llibre “Lo que NO te cuentan en los libros de ventas”, que ja va por la vuitena edició. Mònica Mendoza va parlar de la seva trajectòria professional i va explica, entre altres coses, que encara avui, quan es parla de tecnologia, els homes prefereixen interlocutors homes, com si les dones no poguessin tenir els coneixements i la formació adequada per fer una venda de confiança o una bona feina.

La jornada va estar presidida per la Presidenta de l’Associació Dona’t un Impuls, la Sra. Anna de Quirós, i per l’Alcalde de Mataró, el Sr. David Bote, i va comptar amb la presència de la Consellera Delegada de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Maresme, la Sra. Alícia Rodríguez, la regidora de l’Ajuntament de Mataró, Sra. Dolors Guillén, la Presidenta de la Comissió Dona i Empresa de Pimec, Sra. Iolanda Piedra,  el president de Pimec Maresme, Sr. Ambròs Martinez, i la presidenta de Fagem, Sra. Roser Moré.

 


1 11 12 13 14 15 16 17 23
Idiomes:

Notícies Recents