- La jove maresmenca, Marta Carrasco i Lorenzo, ha guanyat el Premi d’Història de la Medicina Catalana “Oleguer Miró i Borràs” del Col·legi de Metges de Barcelona.
- Amb el seu llibre “La professionalització de les llevadores de Girona (1830-1870)”, la historiadora maresmenca es fa amb un premi que, habitualment, recau sobre un metge.
- El llibre serà presentat el proper 12 de desembre, a l’Associació del Casal de la Dona de Palafolls.
Barcelona, 5 de desembre de 2019. La maresmenca Marta Carrasco i Lorenzo ha guanyat el Premi d’Història de la Medicina Catalana “Oleguer Miró i Borràs”, que atorga el Col·legi de Metges de Barcelona. El seu llibre “La professionalització de les llevadores de Girona (1830-1870)” s’ha fet amb aquest premi que reconeix el millor treball sobre la recerca en història de la medicina a Catalunya. Un premi que, habitualment, guanyen metges i que, enguany, ha estat atorgat a una jove historiadora.
Marta Carrasco va estudiar Història a la Universitat de Girona i, posteriorment, va realitzar un màster de Recerca que la va portar a investigar sobre les llevadores de Girona, un tema fins aleshores poc freqüent. Aquesta investigació va donar com a fruit la seva tesina “La professionalització de les llevadores de Girona (1830-1870)” que, finalment, ha acabat convertida en el llibre guanyador del Premi d’Història de la Medicina Catalana “Oleguer Miró i Borràs”.
El proper dijous 12 de desembre, la jove maresmenca, de 27 anys, presentarà el seu llibre “La professionalització de les llevadores de Girona (1830-1870)” a l’Associació del Casal de la Dona de Palafolls, el seu poble natal, a les 19:00 hores.
El Col·legi de Metges de Barcelona organitza, cada any, un certamen que premia el millor treball sobre la recerca en història de la medicina a Catalunya. Enguany, el premi s’ha envoltat d’un gran significat, ja que, per una banda, és de les poques vegades que aquest tipus de certamen el guanya una historiadora i no un metge; i, de l’altra, per tractar-se d’un tema poc estudiat, però que, en els últims anys, està agafant embranzida. I això, sense oblidar, la joventut de la guanyadora.
Sinopsis
A principis del segle XIX, l’Estat espanyol va voler normativitzar i professionalitzar totes aquelles disciplines mèdiques que, fins aleshores, havien mantingut una tradició oral, així com també generacional. Durant aquesta transició, van ser moltes les conseqüències que es van donar, tant en un costat com en l’altre de les parts afectades: metges, cirurgians, barbers i també llevadores van haver d’adaptar-se a un gran canvi, sense precedents, que donaria un gir de cent vuitanta graus a les seves professions, i no sempre de la millor manera. És un llibre que pretén mostrar, no només aquest canvi de paradigma en les professions liberals, sinó que va més enllà, i ens dóna una visió, no sempre agradable, de com moltes dones dels sectors més humils de la població van haver de lluitar pels seus drets i per conservar la seva feina.